La Elección de la vía nacional : la Primavera de Praga y la evolución política del PCE
Treglia, Emanuele

Historia del Presente. (Madrid. Núm 16 (2011) p. 83-96)

Aquest article analitza l'actitud del PCE fins a la Primavera de Praga, i la seva reacció davant la invasió de Txecoslovàquia per part de les tropes del Pacte de Varsòvia. La crítica a l'actuació de la Unió Soviètica realitzada en aquella ocasió s'inseria en una determinada trajectòria política dirigida a la legitimació del partit a Espanya. De fet, des de 1956 la política interna i exterior del PCE havia començat a seguir camins divergents. Els esdeveniments de Praga, per tant, van posar al PCE davant la necessitat de fer una elecció immediata entre les exigències dictades per la seva estratègia nacional i les obligacions imposades per la disciplina del moviment comunista internacional.

One Hundred Years of Socialism : The West European Left in the Twentieth Century
Sassoon, Donald

London ; New York : Tauris, 2014
ISBN 9781780767611

En aquesta obra, Sassoon traça el recorregut dels partits d'esquerra a Europa Occidental a través de 14 països, des de la fundació de la II Internacional el 1889 fins a la caiguda del Mur de Berlín el 1989. Cal especificar, però, que el seu objecte preferent són els partits socialdemòcrates, tot i que també presta atenció als partits comunistes més forts, com ara el francès i l'italià. L'obra està dividida en tres blocs i vint-i-quatre capítols. Al primer, format per quatre capítols, s'hi analitza el socialisme previ a 1914, el del període comprès entre 1914-1940 i els casos concrets que van des de l'SPD i el Labour fins als austro-marxistes i els comunistes italians. El darrer capítol d'aquest bloc se centra en el context de la Segona Guerra Mundial, la resistència i la postguerra. Un segon bloc, d'onze capítols, aborda la consolidació. El primer capítol tracta els socialistes després de 1945. Un segon, en canvi, analitza la construcció d'un "capitalisme social" entre 1945 i 1950. El tercer se centra en les polítiques exteriors. El tres capítols següents analitzen l'esquerra en el context de l'època daurada del capitalisme, entre la neutralitat i l'atlantisme i els fonaments d'allò que l'autor anomena un "nou revisionisme". Els dos següents se centren en la conjuntura dels seixanta, marcat pel "retorn de l'esquerra" i l'establiment d'un consens en matèria internacional. Els tres capítols finals abasten la nova conjuntura oberta des del 1973 fins la caiguda del mur de Berlín. S'hi analitza la crisi de l'esquerra; la Socialdemocràcia en Àustria, Suècia, els Països Baixos i Bèlgica; l'SPD i el Labour en el govern; l'experiència del PSF; la crisi del comunisme italià i la fi dels règims dictatorials a Portugal, Grècia i Espanya. Finalment, els tres darrers capítols analitzen la relació amb el moviment obrer, de dones i ecologistes, i, tot seguit la nova conjuntura dels vuitanta, en un context d'hegemonia neoliberal i de crisi generalitzada d'una esquerra que aprofundeix en el seu "revisionisme" i les perspectives de la qual apareixen incertes.

La Revolución portuguesa y su influencia en la transición española, 1961 - 1976
Sánchez Cervelló, Josep

Madrid : Nerea, 1995
ISBN 8486763843

Els esdeveniments i transformacions que va viure Portugal entre 1960 i 1976 constitueixen una fita important en la història del país veí i de la península Ibèrica, i també en el context europeu -en derrocar-se per un cop militar però sense vessament de sang la penúltima dictadura d'Europa Occidental- i mundial, per tal com es posà fi a l'imperi colonial portuguès a l'Àfrica i a l'Àsia. A l'Espanya franquista es va deixar sentir amb força la influència d'aquests esdeveniments, no tan sols per la proximitat geogràfica i les relacions de tota mena entre els dos països, sinó també per les similituds entre els dos règims (que no exclouen al mateix temps l'existència de diferències). La revolució portuguesa es va viure a Espanya amb una enorme expectació, com una estimulant referència per a una societat impacient per posar fi al llarg període de règim franquista. I el fet que el canvi de règim s'efectués a Espanya d'una manera molt diferent de la portuguesa no impedí que es desenvolupés un complex joc d'interaccions entre els dos processos. Tals són els esdeveniments i influències que estudia Josep Sánchez Cervelló, qui, després de consultar una ingent quantitat de fonts escrites i realitzar nombroses entrevistes als protagonistes d'aquells fets, aporta amb aquest llibre el primer estudi documentat i complet sobre el tema.

Europeizar es democratizar : el SPD y la España del tardofranquismo
Muñoz Sánchez, Antonio

Historia del Presente. (Madrid. Núm 17 (2011) p. 93-107)

Aquest article tracta de la política de l'SPD envers l'Espanya franquista des de mitjan dècada de 1960, i l'explica en el context de l'estratègia exterior promoguda per la distensió europea. S'ha argumentat que els líders de l'SPD van donar suport a la intenció de Madrid d'apropar-se a la Comunitat Econòmica Europea perquè això permetria, als seus ulls, impulsar la modernització d'Espanya i reforçar les tendències proeuropees i prodemocràtiques al seu dedins, quelcom que en darrera instància conduiria a la destrucció de la dictadura després de la mort de Franco. També s'examina la influència de l'ala esquerra del partit a l'hora de reclamar als ministres socialdemòcrates que exercissin una pressió efectiva contra el règim per a forçar-ne la democratització. Finalment, mostra com la por de la influència de la Revolució dels Clavells de Portugal després de 1974 va empènyer l'SPD a donar suport molt activament al PSOE, un partit redescobert després de molts anys de relacions fredes, envers el PCE.

Entre percepciones y realidades : la Administración Reagan ante la política económica del PSOE en su ascenso al poder en 1982
López Zapico, Misael Arturo

Historia y Política. (Madrid. Núm 34 (2015) p. 327-352)

Després de la mort del general Franco, els governs nord-americans - tant republicans com demòcrates- van observar atentament els canvis sociopolítics que s'estaven esdevenint a Espanya amb l'objectiu d'assegurar-hi els interessos estatunidencs. Més enllà del component militar -clau de la relació hispanoestatunidenca durant el franquisme-, la situació de l'economia espanyola aparegué com un dels temes preferents, tal i com quedà al descobert en els diversos informes remesos des de l'ambaixada estatunidenca de Madrid durant el procés de transició a la Democràcia. Aquesta documentació servia als Departaments d'Estat i del Tresor per a avaluar el "risc país" d'Espanya en aitals anys complexos. Sostenint-se en aquestes fonts primàries, l'article aquí indicat analitza com es percebia des de l'Administració Reagan la possible arribada al poder d'un govern socialista i quin era el balanç que feia sobre el programa econòmic que presentava el PSOE per a la cita electoral de 1982.

Forging democracy : The history of the left in Europe, 1850 - 2000
Eley, Geoff

Oxford : Oxford University Press, 2002
Hi ha traducció espanyola a l'editorial Crítica (Barcelona, 2002).
ISBN 9780195044799

Aquest llibre narra l'evolució de l'esquerra en la contemporaneïtat en la seua lluita per eixamplar els drets socials i polítics, una lluita que s'entén com a fonamental per tal de comprendre l'extensió de la democràcia al vell continent. A través d'un exercici analític llunyà de l'apologia, l'autor desplega un relat crític dels errors i encerts, d'allò que històricament s'ha constituït com l'esquerra. En aquest sentit, la primer part del llibre es consagra a la definició de l'esquerra en les seues múltiples accepcions - socialista, democràtica o popular- , la seua relació amb la formació de la classe obrera, el marxisme i els moviment socials del segle XIX. En una segona part, l'autor aborda la conjuntura de 1914-1923 i l'impacte de la Gran Guerra, la Revolució russa, els casos d'Itàlia i Alemanya, la formació dels partits comunistes, la relació amb les propostes feministes i l'aposta per l'eixamplament de la democràcia. A la tercera part, Eley analitza l'estabilització dels règims capitalistes, l'estalinisme i el Marxisme occidental, el feixisme i l'estratègia del Front Popular i l'esquerra a l'inici de la Guerra Freda. Finalment, la darrera part del llibre s'inicia amb l'esclat de la protesta de finals dels anys seixanta, el feminisme, els intents de repensar el socialisme i la democràcia i acaba amb l'ensorrament del "socialisme realment existent" i els nous moviments socials.

La Memoria en retazos : recuerdos de nuestra historia más reciente
Carrillo, Santiago

Barcelona : Plaza & Janés, 2003
ISBN 8401530628

Santiago Carrillo (1915-2012) va assajar en aquesta obra una aproximació a les darreres dècades de la història d'Espanya des d'una perspectiva que, a diferència de llibres anteriors del mateix autor, pretenia ésser més general i no centrar-se exclusivament en el PCE o en les seves pròpies experiències personals. En aquest sentit, el líder comunista aprofità l'obra per a ressaltar l'impacte de la visita de Joan Pau II a Madrid, els seus contactes amb el món oriental -particularment a la Xina, Corea i el Japó-, les concessions fetes a l'oficialisme durant les negociacions per a la Constitució de 1978, la relació que mantingueren els comunistes amb Adolfo Suárez i el tempestuós XI Congrés del PCE, esdevingut en un moment en què el partit havia perdut bona part de la seva força electoral i havia cedit ja de manera clara al PSOE l'hegemonia de l'esquerra espanyola.